F C G Am (tota la cançó repeteix aquests acords)
F C G Am
|------------------------------|
|----1-------1-------0-------1-|
|--0-------0-------0-------0---|
|3-----------------------------|
|--------3---------------0-----|
|----------------3-------------|
F
Separats tiren la canya prop de la plaça d'Espanya
C
hipsters amb barba i ulleres s’han perdut per les cotxeres
G
apareixen quan és fosc els llauners ambulants
Am
i un camell fa l’agost a l’estació de Sants
Exbolingues reciclats disfressats de runners
periodistes cremats que viuen de fer banners
arribant a Ciutat Vella cantautors que ja no canten
i a la porta de l’Ovella quatre guiris no s'aguanten
Aturats amb tres carreres “enxufats” que només cobren
regalets per les “aceres” jubilats que maniobren
policia a un carreró ara ha perdut el control
amb un grup de percussió prop de la plaça del Sol
Perquè tombin els turistes la rambla l’han tunejat
ja no queden artistes els músics han marxat
quatre “xinos” fent retrats Canaletes ja s'allunya
i no queden indignats a la plaça Catalunya
F C G Am x2
F
Quan es fan foscos els dies
C
i deixem de ser esclaus
G
les tristors són alegries
Am
i obrim portes sense claus
Quan es mor la rutina
en un racó de la ciutat
Barcelona s'il·lumina
quan et tinc al meu costat
La de la Setmana Tràgica la que odia l'extraradi
la que viu una nit màgica un dimecres a l'estadi
la bonica la insalubrela de l’ambient de l'Arena
la que un 1 d’octubre sent vergonya aliena
La dels clubs acollidors la que adora les gavines
i crema contenidors i destrossa les cabines
No hi ha cap respecte per la música en directe
i no tenim projecte per donar-li vida
F C G Am
F
Quan es fan foscos els dies
C
i deixem de ser esclaus
G
les tristors són alegries
Am
i obrim portes sense claus
Quan es mor la rutina
en un racó de la ciutat
Barcelona s'il·lumina
quan et tinc al meu costat
Uns turistes alemanys al bressol del mestissatge
amb barrets de mexicans van buscant algun massatge
i al caòtic barri Gòtic uns nens amb monopatí
van buscant algun narcòtic per arribar al dematí
F
Quan es fan foscos els dies
C
i deixem de ser esclaus
G
les tristors són alegries
Am
i obrim portes sense claus
Quan es mor la rutina
en un racó de la ciutat
Barcelona s'il·lumina
quan et tinc al meu costat
F C G Am x4