Una bellísima semblanza de aquellas mujeres que trabajan toda su vida
de ama de casa sin ser jamás importantes para ningún historiador...
Mare Lola
C G
Quan el carrer dorm i el sol
F
no ha alçat encara el vol,
G
mare Lola
ja camina amunt i avall,
amb el darrer badall
a la gola,
C G
fent l'esmorzar per al marit,
F
traient els fills del llit
C
perquè vagin a escola.
F C
Comença el dia per a ella i el sol
F G
no ha alçat encara el vol.
F
Cal fer molts números,
C
cal tenir memòria
F C C7
per arribar a fi de mes.
F
Per a mare Lola
C
ningú escriu la història,
F G
és poca cosa, quasi res.
Guaita els arbres del passeig
mentre s'omple el safareig.
Mare Lola...
Ai, si per un moment pogués,
ni fer ni pensar res,
i anar-se'n sola.
Però el seu somni sempre es perd
amunt pel celobert,
deixant-li un munt de roba,
mentre la gent camina pel passeig
i es va omplint el safareig.
Cal fer molts números,
cal tenir memòria
per arribar a fi de mes.
Per a mare Lola
ningú escriu la història,
és poca cosa, quasi res.
Quan el carrer dorm i el sol
ja ha amagat el seu vol,
mare Lola
s'eixuga per fi les mans,
ja dormen els infants.
I mare Lola
es despulla als peus del llit,
ella sap que el marit
jeu i espera la dona.
Si Déu vol demà tot anirà millor,
tot li està bé. Però...
F
tot li està bé,
C
però...