Intro: F#m B7 F#m E
E F#m
No han passat pas gaires anys,
B7 E
Gemma, que et vaig conèixer.
F#m
Va patir la mare tant
B7 E
perquè poguessis néixer!
C#7 F#m
Què bonics eren els ulls que vas obrir,
B7 E
que bonics, aquell setembre.
C#7 F#m
Que feliç nasqué als teus llavis el somrís,
B7 E
que feliç que hi ha estat sempre.
F#m B7 A
Gemma, guaita les flors, guaita les flors
E
que son boniques.
F#m B7 A
Gemma, guaita les flors, guaita les flors
E F#m D B7 G
i no caminen, i tu ets la més bonica, ay
Qui pogués, per un instant, viure tota la joia
que tu sents al anar cordant, dues sabates noves.
Les dures hores i hores als teus peus!
les veig noves si les miro.
Amb gran goig en parlarà la teva veu,
i és per això que més t'estimo.
Gemma, guaita les flors, guaita les flors
que son boniques.
Gemma, guaita les flors, guaita les flors
i no caminen, i tu ets la més bonica, ay
Sense por segueix lluitant, que així es llaura la vida;
xic a xic es va lliurant, la forca que dormia.
Pren els dies d'un en un que hi és el temps
per premiar el teu entusiasme.
T'ho mereixes tu i l'esforç que fan silents
els teus ulls verds esperança.
Gemma, guaita les flors, guaita les flors
que son boniques.
Gemma, guaita les flors, guaita les flors
i no caminen
Gemma, guaita les flors, guaita les flors
que son boniques.
Gemma, guaita les flors, guaita les flors
i no caminen
Gemma, guaita les flors, ?