Am
Les nostres preguntes són incendis
Em
Que les vostres respostes no saben apagar
C
I encara feu cara de sorpresa quan un cor inflamable desborda el seu batec
E D Am
No coneixeu el foc que crema com un cor al cos
Am
Les nostres preguntes són la ràbia
Em Am
Que les vostres respostes no saben esquivar
C
Veureu com un dia serà cendra tot el que sobre cendra volguéreu construir
E D Am
No coneixeu el foc que crema com un far al port
Les nostres preguntes són la gana
Que les vostres respostes no saben satisfer
Encara ens n'oferiu les molles i com deia l'Ovidi volem el pa sencer
no coneixeu la fam acumulada que tenim
Les nostres preguntes són revoltes
Que les vostres respostes no saben ofegar
Sabem que heu escrit sobre les brases capítols d'ignomínia que no oblidarem
mai
No coneixeu l'abast de la memòria que tenim
Les nostres preguntes són la força
Que les vostres respostes no saben aturar
Veureu els senyals trencant fronteres els murs i les barreres que vàreu
construir
No coneixeu el sud que crema per guiar el nord