Biography:
Manel is a four-piece band from Barcelona, Catalonia. Formed in 2007 by school friends Guillem Gisbert, Roger Padilla, Martí Maymó and Arnau Vallvé, they began simply by recording a demo and entering the Sona9 competition, in which they finished in 2nd place. With the prize money, they decided to take the opportunity to record their first full-length album, Els Millors Professors Europeus, which they released in 2008.
Little by little, they came to the attention of the Catalan and Spanish public
Read more on Last.fm
Other songs:
- Ai, Dolors
- Ai, Dolors!
- Al Mar
- Al Mar!
- Aniversari
- Benvolgut
- Captatio Benevolentiae
- Corrandes De Parella Estable
- Criticarem Les Noves Modes De Pentinats
- Dona Estrangera
- Els Entusiasmats
- En La Que El Bernat Se't Troba
- Flor Groga
- La Cançó Del Soldadet
- No T'enyoro
- Ai Dolors
- Boomerang
- Deixa
- El Gran Salt
- El Miquel I L'olga Tornen
- Els Guapos Sn Els Raros
- En La Que El Bernat Se't Troba
- Imagina't Un Nen
- Ja Era Fort
- La Bola De Cristall
- La Gent Normal
- Nit Freda Per Ser Abril
- No T'enyoro
- Pla Quinquennal
- Quin Dia Feia Amics
- Roma
- Teresa Rampell
Four years of hard work!
This month of May we celebrated four years on the air. We continue working on the dissemination of this wonderful instrument, thank you for participating in our story!
This month of May we celebrated four years on the air. We continue working on the dissemination of this wonderful instrument, thank you for participating in our story!
D
Benvolgut, permet-me suposar
A
que, malgrat que no haguem gaudit de presentació oficial,
G D
més o menys, així com jo, estàs assabentat
Bm A
de la meva existència, de les coses que faig.
D
Benvolgut, jo ho reconec, què hi faré, covard de mi?
A
No és que siguis cada tarda el meu tema preferit,
G D
vostres són les promeses que ningú ja complirà,
Bm A
vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar.
D
Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur
A
i alguns quina meravella, i alguns que mai tindràs prou lluny,
G D
benvolgut, i en un somriure que fa sola caminant
Bm A
i en aquella foto antiga oblidada en un calaix:
G A D G A D
Heu parat una furgoneta aprofitant la vista privilegiada d'una ciutat.
A G D
Tu assenyales l?absis romànic d?una catedral i sou joves i forts!
Bm G A
I sentiu l'eternitat al vostre davant!
Bm G A D
I, benvolgut, ni sospiteu que gent com jo estem esperant.
D
I que simpàtics que se us veu, i quin mal devia fer,
A
i m?ho imagino -o ho intento- i t?asseguro que comprenc
G D
que encara avui, sense remei, tot trontolli un segon
Bm A
quan un amic, amb bona fe, pronuncia el vostre nom.
D
Però vull pensar que tot va bé i que no enyores aquells temps,
A
que fins i tot en recordar no saps per què però estàs content
G D
i vas veient coses pel món que t?estan agradant tant
Bm A
i agraeixes que entre els dos em féssiu créixer amagat.
D
Amagat en mentidetes, en dubtes emprenyadors,
A
en cada intuïció fugaç d?una vida millor,
G D
amagat en ?som molt joves per tenir res massa clar?,
Bm A
amagat en ?no sé què és, però, nena, no puc respirar?.
G A D
Ai, benvolgut, que estrany si un dia et van fer mal
G A D
el meu amor, la meva sort, les meves mans
A G D
o el meu dit resseguint-li la columna vertebral!
Bm G A
Benvolgut, que ha arribat i es vol quedar!
Bm G A D
Ai aquests dits, no són senzills, de gent com jo que estava esperant.
D
Benvolgut, ho deixo aquí, que sé que ets un home ocupat.
A
Suposo que és moment d?acomiadar-me esperant
G D
no haver-te emprenyat massa, no haver semblat un boig,
Bm A
que la força ens acompanyi, adéu, fins sempre, sort!
D
Per si un dia ens creuem ja em disculpo, que em conec,
A
faré d?home seriós, esperaré darrere dret
G D
mentre tu li fas brometa, ?veig que ara els busques alts?,
Bm A
mentre tu et reivindiques com molt més elegant.
G
Farem adéu i marxarem i ella em dirà que t?ha vist vell i,
A D
pas a pas, ja estaràs tan lluny
G A D
com el cretí que abans d?entrar a Història li tocava el cul
A G D
arrambant-la contra els arbres del costat d?un institut.
Bm G A
Ai, pobrets meus, com s?haguessin espantat,
Bm G
si entre els matolls, sortim tu i jo dient
A D
?ei, aquí els senyors, estem esperant.
Bm A D
Xicots, aneu fent lloc, que estem esperant?.
Benvolgut, permet-me suposar
A
que, malgrat que no haguem gaudit de presentació oficial,
G D
més o menys, així com jo, estàs assabentat
Bm A
de la meva existència, de les coses que faig.
D
Benvolgut, jo ho reconec, què hi faré, covard de mi?
A
No és que siguis cada tarda el meu tema preferit,
G D
vostres són les promeses que ningú ja complirà,
Bm A
vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar.
D
Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur
A
i alguns quina meravella, i alguns que mai tindràs prou lluny,
G D
benvolgut, i en un somriure que fa sola caminant
Bm A
i en aquella foto antiga oblidada en un calaix:
G A D G A D
Heu parat una furgoneta aprofitant la vista privilegiada d'una ciutat.
A G D
Tu assenyales l?absis romànic d?una catedral i sou joves i forts!
Bm G A
I sentiu l'eternitat al vostre davant!
Bm G A D
I, benvolgut, ni sospiteu que gent com jo estem esperant.
D
I que simpàtics que se us veu, i quin mal devia fer,
A
i m?ho imagino -o ho intento- i t?asseguro que comprenc
G D
que encara avui, sense remei, tot trontolli un segon
Bm A
quan un amic, amb bona fe, pronuncia el vostre nom.
D
Però vull pensar que tot va bé i que no enyores aquells temps,
A
que fins i tot en recordar no saps per què però estàs content
G D
i vas veient coses pel món que t?estan agradant tant
Bm A
i agraeixes que entre els dos em féssiu créixer amagat.
D
Amagat en mentidetes, en dubtes emprenyadors,
A
en cada intuïció fugaç d?una vida millor,
G D
amagat en ?som molt joves per tenir res massa clar?,
Bm A
amagat en ?no sé què és, però, nena, no puc respirar?.
G A D
Ai, benvolgut, que estrany si un dia et van fer mal
G A D
el meu amor, la meva sort, les meves mans
A G D
o el meu dit resseguint-li la columna vertebral!
Bm G A
Benvolgut, que ha arribat i es vol quedar!
Bm G A D
Ai aquests dits, no són senzills, de gent com jo que estava esperant.
D
Benvolgut, ho deixo aquí, que sé que ets un home ocupat.
A
Suposo que és moment d?acomiadar-me esperant
G D
no haver-te emprenyat massa, no haver semblat un boig,
Bm A
que la força ens acompanyi, adéu, fins sempre, sort!
D
Per si un dia ens creuem ja em disculpo, que em conec,
A
faré d?home seriós, esperaré darrere dret
G D
mentre tu li fas brometa, ?veig que ara els busques alts?,
Bm A
mentre tu et reivindiques com molt més elegant.
G
Farem adéu i marxarem i ella em dirà que t?ha vist vell i,
A D
pas a pas, ja estaràs tan lluny
G A D
com el cretí que abans d?entrar a Història li tocava el cul
A G D
arrambant-la contra els arbres del costat d?un institut.
Bm G A
Ai, pobrets meus, com s?haguessin espantat,
Bm G
si entre els matolls, sortim tu i jo dient
A D
?ei, aquí els senyors, estem esperant.
Bm A D
Xicots, aneu fent lloc, que estem esperant?.
