A E
Ja sabem com t’agrada aixecar el braç
A D
i calcular el pol d’on ve el vent
A E
ja hem gaudit de l’estil que exhibeixes
D A
quan marxes corrents
E
Ja hem entès que ets una ànima errant
A D
que abandona les cases quan tothom dorm
A E
que t’agrada menjar quan hi ha gana
D A
i dormir si ve son
D
Però pensa’t-ho bé que després tard o d’hora
A
sempre arriba el moment
D A E
quan s’obre com una flor rara el penediment
D
i entens com si totes les bruixes del món
D
coincidissin llegint-te el futur
D
que és cosa de temps que et sorprenguis
E
pensant que ho tenies
A
que jo creia en tu
E
Ja sabem que tres mil aventures
A D
bateguen rabioses lluny d’aquest racó
A E
que els guerrers s’avorreixen si no
D A
hi ha una mica d’acció
E
Ja hem previst que només moriràs si algú et clava
A D
una daga daurada en el cor
A E
i que on t’enterri una bona gent
D A
hi creixerà un roure fort
D
I és quasi entranyable que oblidis tan ràpid
A
que sempre arriba el moment
D A E
quan s’obre com una flor groga el penediment
D
Si ho saps com si totes les bruixes del món
A
t’estiguessin llençant un conjur
D
una rima ancestral que et farà
E
recordar que ho tenies
A
que jo creia en tu
D
Si em llevés i fos rei reuniria les Corts
A
per incloure en el codi penal
D A
que es prohibeixi a la gent ‘nar pel món
E A
buscant res que no pugui anomenar
D
Que la por estaria allà però potser per variar
E
aprendríem a passar-la junts
D
i no et veuria mai més explicant-me que bé
E
estaves quan ho tenies
A
quan jo creia en tu